Discurs Panderola

Alcaldessa, regidors del poble i convidats, representants de col·lectius socials, almassorins i almassorines.

Bona vesprada i moltes gràcies per i ser ací.

Fa deu anys, quan vam pensar com podíem enfocar el record a la Panderola, en els seus cinquanta anys de la seua desaparició, ràpidament vaig parlar amb els amics Juan Péris i Raül Pons, per a mi, autoritats sobre aquest tramvia. Enraonant, ens resultava difícil transmetre en poques paraules, tot el que, entenem, caldria dir i recordar, sobretot a les noves generacions, sobre aquell Tramvia a Vapor que va recórrer la Plana, al llarg de setanta-cinc anys i que aquell setembre de 2013, va fer cinquanta anys de la seua desaparició. 

El resultat: Un record a aquell trenet en un emotiu acte i un menut monument que encara hi és en aquesta plaça i ens informa i recorda de l'esdeveniment que va significar la Panderola per a la Plana i per al poble.

Deu anys després, en fer el seixanta anys de la seua absència, cal tornar a recordar a la Panderola.

Aquest era un ferrocarril a vapor, que discorria sobre una xarxa de via estreta, de 75 cm, que amb el transcurs dels anys, es converteix en una infraestructura importantíssima per a la nostra comarca i comarques limítrofes, sent clau en el desenvolupament social, geogràfic, urbà i econòmic de la Plana. I, com no, també calia recordar i retre homenatge als almassorins del segle XIX que van fer possible la inclusió d’Almassora en el recorregut de la Panderola i a la gent que ha fet gran el seu record durant generacions. 

Recordem que geogràficament, valga dir, que la Panderola, tenia dues línies: el Tramvia d'Onda al Grau de Castelló, amb les estacions del Grau de Castelló, Castelló, Almassora, Vila-real, baixador de Betxí i estació d'Onda. I l'anomenat Ferrocarril Econòmic de Vila-real al Grau de Borriana, passant per Les Alqueries, Borriana i Grau de Borriana i anys després arribant al Port de Borriana.

Curiosament o necessàriament, avui, després de seixanta anys d'haver desaparegut, entenem que la Panderola està en camí d'una tímida reivindicació amb el possible desenvolupament actual del TRAM - Transport Metropolità de la Plana, com a mitjà de transport. 

Per situar-nos, en el temps. La Panderola naix el 1888 - 1889, com una iniciativa moderna i econòmicament rendible del senyor Josep Puig de la Bellacasa i altres empresaris catalans. I corre entre els nostres pobles fins que el Mediterráneo del diumenge 1 de setembre de 1963, informa que: Desde el día 1º de septiembre de 1963 cesará definitivamente el servicio de explotación del Ferrocarril de Onda al Grao de Castellón con ramal de Villarreal al Puerto de Burriana; on es certifica la seua mort.

El 1887, es constitueix a Barcelona, la Compañía del Tranvía a Vapor de Onda al Grao de Castellón de la Plana. Sociedad Anónima i de seguida comencen les obres de la línia. Així, el primer tram, entre Castelló i el Grau de Castelló, s'inaugura l'agost de 1888, fent les obres en un temps rècord. I poc més d'un any després, s'inaugura el segon tram de la línia, que connecta Castelló i el Grau amb Almassora i Vila-real.

Aquest segon tram varia sobre el projecte original, sense baixar la celeritat de les obres. Així, el disseny original no contempla el pas del tramvia dins el nucli urbà d'Almassora. Açò, es modifica amb el suport unànime de l'Ajuntament i tot el poble d'Almassora i, ràpidament, s'arriba a un acord que desvia el traçat del tramvia, dissenyat paral·lel a la carretera de València, perquè hi entre dins el nostre poble, cosa que canvia i dissenya el creixement posterior d'Almassora.

L'1 d'agost de 1889, a les 5 h del matí es fa el primer viatge entre Castelló i Almassora. Però el viatge de prova, definitiu, abans la inauguració, té lloc el 7 d'agost de 1889, a les 5:30 h de la matinada, amb l'enginyer cap i representants de l'empresa.

La premsa de l’època es fa ressò de la gran expectació que causa, l'arribada del tramvia a Almassora, encara en proves, entre els habitants i autoritats de la vila. L'alcalde, el senyor Antonio Ballester Bort, aprofita l'eufòria del dia per proposar moltes altres millores per al nostre poble: 

Almassora entra en la modernitat i el poble ha d'estar a l'altura de les millores econòmiques i urbanes que comporta. Així, suggereix dotar d'arbres alguns carrers inclosos els ravals, ubicar fonts a les places, ampliar el nombre de llavadors i abeuradors per als animals i planteja una gran millora urbana en voler alçar un passeig amb arbres o albereda entre el poble i l'actual cementiri, llavors als afores d'Almassora. 

Avui ens pertoca, fer valdre, l’esforç i alçada d’idees que va tindre l’Ajuntament d’Almassora en fer que el tramvia hi entrara pel poble, aportant tot el que fora necessari per a fer-lo possible: 

Així, l'Ajuntament, amb l’alcalde al cap, promou la cessió de terrenys i de 20 m3 d'aigua al dia, implicant a la Comunitat de Regants d'Almassora, per l’aiguatge de les locomotores. 

I el Ple Municipal del 31 d'octubre de 1889, declara d'Utilitat Pública Local, el fet que el trajecte discórrega dins el nucli urbà i acorda l'aportació de 15.000 pessetes, de l’època, a la conclusió l'estació per a viatgers i mercaderies. Fent possible que el 5 de novembre de 1889, s’inaugura l’Estacioneta, al lloc que ara ocupa aquesta plaça, ara dins el nucli urbà, on avui hi som recordant aquell tren.

Dins el pla de l'obra, el 26 de setembre de 1889, arriba la xarxa ferroviària de via estreta a Vila-real i el dia 27 irrompre el primer tren a Vila-real. A la fi, el 31 d'octubre de 1889, s'inaugura el tramvia entre Castelló, Almassora i Vila-real.  I tot seguit, s'empren la construcció del tram entre Vila-real i Onda, que s'executa, també, amb rapidesa, inaugurant-se l'abril de 1890. 

El  tram d'aquest ferrocarril de la Plana, que discorre entre Vila-real, Borriana i Grau de Borriana, passant per Les Alqueries s'inaugura l'1 de juliol de 1907, anys després. Amb tot, la finalització total de la línia, no té lloc fins el 1948, en obrir-se el tram entre Borriana i el Port de Borriana.

La Compañía del Tranvía a Vapor de Onda al Grao de Castellón de la Plana. Sociedad Anónima, s’acosta a un tancament el 1931. És llavors quan el govern de la República Espanyola assumeix l'explotació, pujant les tarifes un 3% i procurant que la diputació, ajuntaments i altres entitats públiques i privades, s’obliguen a compartir el dèficit anual que resulte de l'explotació; com així fa l'Ajuntament d'Almassora. 

A Almassora, el tramvia ve des de Castelló, pel Barranquet i el que ara coneixem com la Villa Lola i carrer sant Ferran, entre una successió de magatzems, dels que resten alguns sent testimonis d'una època. 

La Panderola arriba a l'Estacioneta, amb diferents vies en ús i mortes per a l'estiba de mercaderies, sobre les que hi estan vostès ara. L’àrea de l'Estacioneta, s’estén sobre 6.230,03 m2, amb l'estació de viatgers, servei (excusado), andana i moll de mercaderies. 

En eixir el tramvia enfila el carrer Trinitat, fins al Raval on a l'alçada del Teatre Serra, hi ha el baixador del Raval, amb finestreta per dispensar els bitllets. 

Tot seguit, la Panderola ha de solucionar una revolta molt tancada, que pressuposa la perícia dels maquinistes. Aleshores, el tramvia discorre quasi fregant les cases dels carrers la Balma i sant Jaume, parant, quan aquest darrer s'amplia, al baixador del carrer sant Jaume o l'Abelloter. Aturada de pujada i baixada ràpida de viatgers, que en l'actualitat estaria en el pas de zebra, davant la porta de l'Escola Infantil sant Josep.

Des d'ací, el tramvia marxa per l'actual carrer sant Jaume fins a l'encreuament amb el ferrocarril del Nord, salvat amb un terraplé i pas inferior. Tot seguit, el tramvia, escomet una revolta de 90º i puja, mitjançant un altre terraplè al Pont de Vila-real o Pont Nou sobre el Millars. Ací, la Panderola deixa el nostre terme municipal i entra en el de Vila-real, seguint el seu recorregut cap a Vila-real - Onda o cap a Vila-real - Les Alqueries - Borriana.

Sobre les mercaderies que desplaça la Panderola, Almassora és l'estació amb el tercer lloc en el nombre de tones carregades al tramvia, sobretot cítrics i materials per a la seua comercialització com pot ser fusta per a les caixes o maquinària. Els productes que transporta la línia per a la comercialització interna de la comarca o importació i exportació de mercaderies a través dels ports, primer, de Castelló i després, també, el de Borriana; són: ciment, calç i algeps per a la construcció; fertilitzants com el Nitrat de Xile, garrofes, vi, cereals, farina, fruites i hortalisses, llegums, sucre, sal, carbó, ferro, maquinària, fusta i claus dels nostres molins per als caixons de taronges. Però, sobretot, els taulellets i les taronges, són les mercaderies amb el nombre més gran de tones.

Pel que es refereix al transport de viatgers, el nombre més gran de viatgers realitzen els trajectes de Castelló al Grau d'anada o tornada; o d'Almassora per a anar a o tornar de Castelló. Es pot remarcar els passatgers de la dècada dels anys 20 del segle xx, amb al voltant d'un milió de passatgers a l'any i un màxim, el 1925, d'1.273.174 usuaris del tramvia a vapor en la Plana. Poc abans de la paralització de l'activitat, el 1961, els viatgers d'aquest tramvia són 927.246.  Ací, cal recordar a l'amic Vicent Nicolau, que ens parla que la relació viatgers / habitants de la Plana, que fa que la ràtio de la Panderola, estiga en franca competència amb el metro de Madrid de l'època.

La competència del transport de viatgers per terra, es dona com la causa del tancament el 1963 de la Panderola. Però hi ha altres causes com l'obsolet de l'explotació, per la falta millores tècniques, velocitat, neteja i comoditat del transport mitjançant el tramvia a vapor. La Panderola, com a empresa, és incapaç d'innovar-se tecnològicament electrificant la línia, ni està oberta a millores en la línia, ni a possibles ampliacions de destins. A açò s'uneixen problemes vinguts amb el creixement dels pobles del recorregut. El pas del tren a vapor per l'interior dels nuclis urbans produeix problemes amb el trànsit rodat dins ciutats modernes amb accidents amb vianants, nous perills, brutícia, fums, sorolls, xiulits, perill de focs, etc...

El mateix Ajuntament d'Almassora, en un Acord Plenari de 30 de maig de 1963, addueix diferents motius, resum dels ja exposats, per fer costat a la supressió del ferrocarril de vía estrecha del Grao de Castellón a Onda. Les peticions oficials i l'estat d'opinió creat en la societat, du a l'acord del Consell de Ministres de 23 de juliol de 1963 de supresión del ferrocarril de vía estrecha de Onda al Grao de Castellón y Burriana i al tancament definitiu de la Panderola a finals d'agost de 1963, avui fa seixanta anys.

-----------------------------------------------------------------------------------

Soc de la generació que va nàixer amb la desaparició de la Panderola, exactament, jo, seixanta dies abans de la seua desaparició i durant molts anys vaig jugar junt amb meus germans en el trenet que hi era al passeig de Ribalta de Castelló, escoltant les històries dels agüelos i els pares, sempre entranyables i amb enyor d'aquest trenet. 

Per a nosaltres, el record, és clar que no serà mai el mateix dels que van viure i créixer a la vora de la Panderola; dels que el trenet era part de la seua vida. Però, eixa proximitat, encara, ens ha fet valorar l'estima pel menut tren, en sentir, tota la nostra vida, parlar d'ell als nostres majors. 

Després està la generació, que va darrere de nosaltres que encara sent als majors sobre la Panderola i si té un poc d'interés, es pot apropar al seu fet; adonant-me que la valoren amb una objectivitat que nosaltres i els nostres pares no tenim. 

També estan els nostres fills, que malgrat el temps i la irrupció de l'època que ens ha tocat viure, la coneixen, seixanta anys després, gràcies als seus mestres, avui a les institucions i a les històries dels seus agüelos. I saben que fa molts anys travessava per aquests carrers un trenet a vapor que era importantíssim per a les seues vides. Açò, els records reforçats de fets com la cançó per tots coneguda, fa que la Panderola forme part inexorablement del nostre referent col·lectiu, de la nostra vida i records; i com no, de la tradició, més enllà de la seua desaparició, o com diu l'amic Pons, del seu, en cert mode renaixement amb el Tram.

Però, sobretot estan els que van viure i van fer servei de la Panderola. Parleu amb eixa gent gran i no tant gran, tots tenen alguna història. Observeu-los quan parlen de la Panderola. Veureu, coses inoblidables, històries úniques, per a cadascú, i a la vegada repetides.

Hi ha gent que quan et parla de la Panderola, tanca els ulls, i posa un gest, per la qual cosa estic segur que està escoltant el seu trontoll, xiulits i sorolls. I al temps olora el vapor, la caldera, el carbó i oli cremat, etc... 

Una dona en parla de com anava cada dia a treballar a Castelló. L'altre com venia al metge o al mercat o al Grau o als bous en festes de la Magdalena. Aquell, com hi anaven a jugar a futbol a Vila-real o a Onda i el viatge es feia interminable. Un altre recorda els viatges a l’estiu al Pinar del Grau de Castelló o a estudiar, cada dia, a l'Institut.

A Castelló, per exemple a la meua família, es parla del Grau i del Pinar, d’anar a pescar al port, del viatge a Almassora el dia de les Calderes, de la fotografia que es van fer els anomenats “els sabuts” a l'Estacioneta d’Almassora el juny de 1919, entre els que estava Pasqual Tirado, Soler i Godes i altres; que venien de dinar a l'assut i d’acordar la creació de la Societat Castellonenca de Cultura, entre els que hi era el meu besagüelo Miquel.

Altres en parlen de com jugaven amb el trenet a pujar i baixar, amb accidents inclosos. I que quan eixien del cine de veure una de vaquers, pues bé, ja s'ho poden imaginar: El problema era quan el revisor començava de repartir bescollades i calbots.

També, és públic parlar de la velocitat del tramvia, sobretot per dins els pobles. Primer per no espantar els animals de tir i anys després pels accidents i el trànsit rodat. Tots recordant que en una costera, com pujar al Pont de Vila-real o a Onda, la velocitat era mínima, en totes les èpoques.

Altres persones en les que he parlat, en conten històries de xiquets que jugaven per aquesta zona d'Almassora, entre les vies i els magatzems, fins i tot arribant a formar un equipet de futbol anomenat l'Estacioneta. I parlen de les hores que van passar per aquests indrets.

I finalment, vull fer palesa una conversa que vaig tindre durant un dinar, un estiu qualsevol, a la mar. Per una estona el meu interlocutor, em va parlar dels viatges que va fera Castelló, amb la Panderola, a estudiar. Recorde que quan parlava, mirava a l'infinit, parlava esplai, amb sentiment, amb un somriure; com volen transmetre'm tranquil·litat, la senzillesa de la vida d'estudiant i dels viatges amb la Panderola. Recordant la seua vida d'aleshores, en la que la Panderola tenia un lloc, davant les responsabilitats que va tindre després i la vida moderna a la qual ens enfrontem cada dia. I que aquest menut, i a la vegada gran trenet, o tramvia a vapor, o ferrocarril de via estreta, o la Panderola, va formar i encara forma part de la seua vida, dels seus records que ens fan més humans, així com de les nostres vides, la dels nostres pares i els nostres agüelos. De la vida i història de la Plana.

Com diu aquell, al cap i a la fi, la Panderola va desaparèixer, com una víctima més d'aquella generació, d'aquell temps, en què la Humanitat va avançar més que en tota la seua història; passant de la burra, ruc, aca o matxo a arribar a la Lluna en tan sols vint-i-cinc anys.