Des del 2012 l'Ajuntament participa en un projecte informatiu i de seguiment de les meduses a les platges del País Valencià, promogut per la Generalitat Valenciana i coordinat per l'Institut d'Ecologia Litoral (IEL).

El projecte té dues vessants:

1. Informació pràctica: L' Ajuntament edita un cartell i un fullet que contenen informació útil per als banyistes; es tracta d'una guia de les diferents espècies de meduses que podem trobar-nos, amb recomanacions generals i consells de què fer en cas de picada. Podeu veure i descarregar el cartell i el fullet clicant als arxius .pdf que teniu al peu d'aquesta pàgina.

2. Seguiment i registre de meduses: D'altra banda, amb la col·laboració del servei municipal socorrisme a la platja, registrem les dades de les picades que s'atenen i també dels albiraments de meduses a les platges d'Almassora. Tres vegades per setmana, l'IEL envia un butlletí de predicció dels corrents i vents marins i de la probabilitat de trobar meduses al litoral.

Les dades recollides són enviades posteriorment a l'IEL per fer un tractament estadístic. Els registres d'espècies també s'envien al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, que constitueix una font d'informació totalment disponible per a la ciutadania i la comunitat científica. També, en acabar la temporada, l'IEL elabora un informe final individualitzat amb els registres recollits en cada localitat. Podeu consultar alguns d'aquests informes clicant els arxius .pdf que teniu al peu de pàgina.

En aquest apartat incloem informació sobre les plagues vegetals i agrícoles més importants a la Comunitat Valenciana, sobre les quals s'han desenvolupat plans i/o programes de control.

Aquesta informació pot consultar-se a l'enllaç situat baix, de la web de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

A qualsevol nucli urbà, la presència d'arbrat és una part essencial de la seua estructura, doncs aporta molts beneficis als habitants i a l'entorn urbà: en primer lloc, posseeix un elevat component paisatgístic perquè millora l'aspecte visual dels carrers; també proporciona zones d'ombra als vianants; i ofereix cert punt de naturalitat enmig d'un entorn fortament antropitzat i urbanitzat. A més d'aquests beneficis urbanístics, cal destacar l'important paper de la vegetació urbana pel que fa als serveis ambientals que ofereix: reducció de la concentració de diòxid de carboni a l'aire amb la seua consegüent purificació, reducció de les temperatures de l'entorn (principalment a l'estiu), reducció de la contaminació acústica i del soroll, i manteniment de la biodiversitat, entre d'altres. Finalment, no hem d'oblidar que es tracta d'éssers vius i que, com a tal, són també uns veïns més del municipi, que guarden històries i secrets entre les seues branques, i moltes persones han crescut al seu costat.

Durant la Revolució Industrial, el paper de la vegetació urbana va ser obviat al disseny de les ciutats de l'època, i no fou fins finals del segle XIX que es va contemplar la necessitat de restablir la relació entre vegetació i urbanisme: així sorgiren els "boulevards" parisins. Actualment, la necessitat de comptar amb espais verds a les ciutats és indiscutible, doncs proporcionen un oasis de pau i tranquil·litat enmig del tràfec de les megalòpolis modernes (per exemple: el Central Park a Nova York, el Hyde Park a Londres, El Retiro a Madrid...), fins el punt de parlar de "pulmons verds", doncs són les zones que proporcionen aire fresc a les contaminades urbs.

A Almassora comptem amb una xarxa d'arbrat urbà, estructurada al llarg de les vies principals (Carrer San Fernando, Carrer Estatut d'Autonomia, Avinguda Generalitat, Carrer Constitució, Carrer 9 d'octubre, Avinguda José Ortiz, Carrer Santa Quitèria, etc.) i concentrada en certs nodes (Plaça Santa Isabel, Plaça Rei En Jaume I, Plaça Pere Cornell, Plaça Botànic Calduch, etc.). Entre l'arbrat urbà, trobem exemplars de pins, lledoners, garroferes, oliveres, xiprers, carrasques, així com altres espècies ornamentals com jacarandes, catalpes, robínies, cedres, etc. Pel que fa a l'arbrat singular urbà, cal destacar el bosquet de Ginkgo biloba, catalogada com a espècie en perill i considerada un fòssil vivent, de la Plaça Botànic Calduch; i també l'exemplar de margalló (Chamaerops humilis) de grans dimensions localitzat al Carrer de Vila-Real.

Arbres d'interès local

També és destacable l'existència de certs exemplars arboris que posseeixen un valor especia, bé a nivell botànic com cultural o patrimonial. Aquests exemplars, als quals anomenem "d'interès local", són objecte d'una protecció especial amb la finalitat de preservar-los i evitar la seua degradació i possible mort. Alguns d'aquests exemplars es troben inclosos al Catàleg Municipal de Bens Immobles, motiu pel qual compten amb un règim especial de protecció. Aquests són: els pins (Pinus halepensis i Pinus pinaster) de l'Ermita de Sant Josep, els xiprers (Cupressus sempervirens) de l'Alqueria Blanca, i els pins i el lledoner (Celtis australis) del Molí de les Taxes. La fitxa d'aquests exemplars al Catàleg Municipal pot ser consultada als documents inclosos a continuació.

Quan parlem d'espècies en perill d'extinció al nostre territori, de seguida ens venen a la ment dos casos concrets: parlem del fartet (Aphanius iberus) i del samaruc (Valencia hispanica). Ambdues espècies, piscícoles típiques de les zones litorals del Mediterrani, pertanyen a la família dels Cyprinodontidae, paraula que prové del grec "kyprinos" (carpa) i "odontos" (dent), de manera que podem parlar d'ells com "carpes amb dents". Es tracta de peixos de xicoteta mida, molt colorits i omnívors, i que tenen un hàbitat de distribució molt reduït:

• El fartet es troba a les zones costaneres del Mediterrani espanyol, sent per tant un peix endèmic de la península, i per això el seu nom inclou el terme iberus com a referència territorial. L’UICN la cataloga com «Espècie en perill d’extinció».
• El samaruc, per la seua banda, només el trobem a les zones litorals de la Comunitat Valenciana, es tracta, per tant, d'un endemisme del nostre territori. Per això el seu nom científic és Valencia hispanica. L’UICN la cataloga com «Espècie en perill crític d’extinció».

L’estatus amenaçat d’ambdues espècies es deu a la fragmentació territorial que existeix al litoral mediterrani espanyol, degut a la forta urbanització del mateix, la dessecació de les zones humides tradicionals, i la introducció d’espècies exòtiques amb diverses finalitats (pesca, control d’insectes...). Entre els seus majors competidors es troba la gambúsia (Gambusia holbrooki), peixos de la mateixa família però d’una voracitat extrema, que es mengen qualsevol cosa que troben pel camí (fins i tot altres peixos), i que estan inclosos al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (per a més informació sobre la gambúsia, consulteu l'apartat "Espècies exòtiques i invasores del municipi").

Amb la finalitat de reintroduir aquestes espècies als seus hàbitats tradicionals i reforçar les poblacions existents, l’any 1992 s’aprova un projecte LIFE per a la "Creació d’una xarxa d’àrees de reserva per al samaruc a la Comunitat Valenciana", que encara està vigent i segueix aplicant-se, i que s’ha complementat amb l’aprovació del Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana, i el Decret 9/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana. Tanmateix, tot i que els esforços per mantenir les poblacions d’aquestes espècies al nostre territori segueixen augmentant-se, encara ens trobem lluny de la situació ideal, en la que aquestes poblacions es trobarien consolidades i estabilitzades als seus hàbitats naturals.

Una de les zones d’hàbitat tradicional del fartet és la zona del Serrallo, i tot i que actualment aquestes poblacions han desaparegut s’aconseguí salvar alguns exemplars per preservar la població genètica d’aquesta zona. A partir d’aquests exemplars, i mitjançant la seua reproducció en captivitat, s'obtingueren descendents, i es procedí al seu alliberament a la Desembocadura del Millars l’any 2018, amb un total de 200 exemplars. Des d’aleshores, es du a terme un seguiment anual de l’estat de la població per saber si es troba correctament assentada.